dijous, 18 de juny del 2009

LA MENTE





A VECES TENEMOS LA NECESIDAD IMPERIOSA DE GRITAR NUESTRAS DESESPERANZAS. CADA PERSONA ENCUENTRA UNA MANERA DE EXPULSARLAS; EN MI CASO UTILIZO LA IMAGINACIÓN PARA CONVERTIRLAS EN HISTORIAS, PARA QUÉ, DE ÉSTA MANERA, NO SE QUEDEN ENQUISTADAS EN MI MENTE.

PARE

Quant donaria jo per sentir-te al meu costat.
Quant donaria jo per sentir-te cada matí.
Quant donaria jo per discutir cada dia amb tu.
Que no donaria jo per sentir-te un altre cop.
A vegades per la nit, el meu cap crida el teu nom
peró… ningú no contesta.
Quant donaria jo per sentir-te palpitar.
Quant donaria jo per que tu siguessis viu.

Este delirio sale del corazón, puesto que está dedicado a mi padre que murió a la temprana edad de 33 años. Es por eso que antes de mostraros la traducción quería que la vierais tal y como salió de mi dolor.


PADRE (PARE)

Cuanto daría yo por sentirte a mi lado,
cuanto daría yo por sentirte cada mañana,
cuanto daría yo por discutir contigo,
que no daría yo por sentirte otra vez.
A veces, por la noche, mi mente grita tu nombre
pero… nadie me responde .
Cuanto daría yo por sentirte palpitar.
cuanto daría yo porque tu estuvieses vivo.

1 comentari: